5.11.07

¿Quién díablos es Manolo Jimenez?


Están la Bella Durmiente, Pulgarcito y don Juan discutiendo, cuando en eso menciona la Bella Durmiente: Yo soy la mujer más bella del mundo. No, no lo eres le dicen don Juan y Pulgarcito. Luego Pulgarcito dice: Yo soy el hombre más pequeño del mundo. No, no lo eres dicen la Bella Durmiente y don Juan. Don Juan muy seguro de sí, dice: Nadie en el mundo ha tenido más amantes que yo. No es cierto le responden la Bella Durmiente y Pulgarcito. Como no se ponían de acuerdo, decidieron ir con Merlín para que el don de su sabiduría le diera validez a sus afirmaciones. Entra la Bella Durmiente a hablar con Merlín y al rato sale y dice: Merlín dice que si soy la más bella del mundo. Sigue Pulgarcito, habla con Merlín y a los minutos sale muy contento: Merlín está de acuerdo conmigo de que soy el hombre más pequeño. Por último entra don Juan y después de un buen rato sale super enojado y dice: ¿Quién díablos es Manolo Jimenez?

(leido en un comentario del blog del Fantasma del Castillo, grácias Ghost)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia, estic voltant pels blogs, m'agradaria deixarte l'enllaç del meu, i si pots que el tinguis junt amb els altres blogs, www.angelbatlle.blogspot.com
blog esportiu del biketrial aTorredembarra, espero que el posis, merci!

Anònim ha dit...

Un fill ha trobat xicota per casar-se i ho comunica a son pare:
- Pare, he trobat l'amor de la meva vida i m'hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Marieta, la filla del carnisser.
- La Marieta? Ostres, fill... ho sento, però no t'hi pots casar. En realitat és la teva germana. Quan jo era jove vaig fer alguna ximpleria i... en fi, esperava no haver-ho d'explicar mai, però ara no em queda altre remei: és la teva germana.

El pobre fill se'n va ben disgustat, ja que li havia costat molt trobar xicota per a casar-se, però al cap d'uns mesos ja n'havia trobat una altra i ho torna a explicar al pare:
- Pare, he trobat l'amor de la meva vida i m'hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Teresona, la filla del sabater.
- La Teresona? Ostres, fill! No sé com dir-t'ho, però també és germana teva.
- Collons, pare!
- M'has de comprendre, fill. Ta mare i jo passàvem un mal moment i... ja se sap...
Fotut, altre cop, el fill deixa la segona xicota. Però aconsegueix sortir-se'n i al cap d'un any i mig, va al pare amb una altra candidata:
- Pare, he trobat l'amor de la meva vida i m'hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- (acollonit, però ferm) La Rosa. És òrfena de mare i a més a més negra.
- Me cago en l'olla!
- No fotis, pare!
- Vaig anar de voluntari a la Creu Roja... encara era jove... tu eres molt petit... ta mare i jo volíem viure la vida...

El fill no ho suporta més i se'n va plorant a la seva habitació. La mare, alertada pels sanglots, se li acosta i li pregunta què li passa.
El fill, destrossat, li explica les tres temptatives:
- Mare, em volia casar amb la Marieta i resulta que és germana meva, perquè el pare, de jove... en fi. També amb la Teresona i el mateix, i fins i tot amb la Rosa. No puc més!
- Fill meu -respon la mare- casa't amb la que et surti dels ous, que aquest paio no és el teu pare!

rafael ha dit...

Un chiste muy bueno. besitos