Els Simpsons d'Springfield, seguint les idees de M.C. Escher.

Com artista, M.C. Escher resulta difícil de clasificar. S'han fet múltiples interpretacions de les seves obres, però la realitat és que Escher no tenia grans prentensions ni missatges que trametre, bàsicament plasmaba el que li agradaba. No basant el seu treball en els sentiments, com altres artistes, sinò simplement en situacions, solucions a problemes, jocs visuals i clucs d'ull a l'espectador. Visions, en ocasions, que li sobrevenien por les nits, que passaven por la seva imaginació i que creia mereixedors de ser plasmades en els seus quadres.
Éll mateix reconeixia que no l'interessaba molt la realidad, ni la humanidad en general, las personas o la psicología, sino només las cosas que li pasaven pel seu cap. En certa forma era algú introvertit, diuen inclús que de tracte difícil, que prefería crear su propio universo.
Traslladat al món de la política la tècnica d'Escher, o l'actitud d'Escher es traduiria a un desgavell important, el polític ha de treballar en xarxa, treballar amb ambició en favor de la comunitat, fent coses que potser no t'agraden, però que convenen, i especialment planificant, i tenint en compte al ciutadà. Si no es fa així correm el risc de ser considerats polítics amb projectes imposibles.
Hem de posar-nos d'acord per no convertir Springfield en un exemple típic de M.C. Escher.